El municipi de Campos, ubicat al sud de Mallorca, és, sens dubte, un dels racons de l’illa amb més riquesa etnogràfica. Una mirada profunda és suficient per trobar innumerables senyals que ens donen claus per comprendre millor l’esdevenir d’aquesta zona eminentment rural de l’illa. Un entorn a on la agricultura i, sobretot, la ramaderia varen tenir molt de pes i a on no es varen seguir els mateixos patrons de desenvolupament que a altres racons de Mallorca.

Campos és, a més, una zona amb un clima semi desèrtic, una qüestió lògica a una àrea d’aquestes característiques al sud de Mallorca, amb una pluviometria anual de tan sols 400 mm. Malgrat aquesta realitat, el municipi va viure una època de bonança gràcies a la abundància de cultius de regadiu, els quals varen derivar en un pujant sector ramader amb les vaques i les ovelles vermelles mallorquines productores de llet com a estendards. El miracle es va produir a causa de l’abundància d’aigua en el subsòl, amb aqüífers a poca profunditat que varen facilitar la seva extracció a través de pous i molins en major mida que a altres llocs de l’illa.

El primer molí data de l’any 1860. Dels 14 molins datats al 1914, es va passar a 30 en 1930. L’any 1941 ja hi havia 557, moment en el qual la progressió va ser tan constant que en 1966 la xifra s’havia triplicat fins superar els 1.500. A tot això s’ha d’afegir la “modernització” dels sistemes d’extracció. Primer varen ser les sínies i els molins de vent, que després varen donar pas als motors dièsel per culminar amb els sistemes elèctrics que, paulatinament, varen multiplicar els metres cúbics d’aigua extrets. La conseqüència va ser que, de forma definitiva, la sobreexplotació va provocar la salinització dels aqüífers i la condemna dels sistemes de cultiu de regadiu que durant dècades varen ser el motor econòmic de Campos.

Aquesta riquesa agrícola i ramadera va provocar que el desenvolupament turístic no aparegués al mateix temps que a altres destins costers de Mallorca, una tardana entrada a escena que va coincidir amb el despertar de moviments socials i ecologistes que varen impedir la urbanització de reductes com el Parc Natural de Es Trenc Salobrar que, avui en dia, és un dels símbols naturals més importants de Mallorca. Tot en conjunt conforma un grup de recursos que es troben a disposició del visitant per interpretar i conèixer un destí que té molt més que oferir a més de sol, platja i descans.

Descobrir tota aquesta realitat és més senzill des d’establiments com l’agroturisme Son Lladó, un referent al sector de models de gestió lligats a la pràctica de l’ecoturisme. A l’agroturisme Son Lladó entenen, precisament, que l’ecoturisme no es redueix a una pràctica mediambientalment responsable, sinó també a una necessària vessant sociocultural i econòmica. No només perquè el conjunt arquitectònic a on s’assenta l’agroturisme hagi estat rehabilitat respectant al detall el caràcter de possessió mallorquina del segle XVII o per la seva decidida aposta per les races ramaderes autòctones de Mallorca i per la cultura rural de Campos.

També perquè a l’agroturisme Son Lladó no viuen ignorant l’entorn que els envolta, sinó tot lo contrari, ja que el valoritzen i faciliten la seva interpretació als visitants, de manera que aquests poden viure una experiència completa i diferent durant les seves vacances a Mallorca. I tot a un escenari privilegiat, a cinc minuts de Es Trenc, amb accés a camins rurals amb encant a on practicar senderisme o cicloturisme i amb unes instal·lacions que, en conjunt, ofereixen el màxim confort i qualitat als seus clients. L’agroturisme Son Lladó és la finestra perfecta a la Mallorca més desconeguda i autèntica. MÉS INFORMACIÓ